Diccionari per a ociosos / Joan Fuster

Encara em queden molts llibres pendents de Fuster, però m'abellia rellegir-lo, perquè com va dir en un dels seus aforismes "Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir", així que em pose seriós i torne a la lectura de Diccionari per a ociosos, que vaig llegir per primera vegada a l'institut, ja fa molts uns quants anys. 

Més de 50 anys després de la seua publicació continua estant plenament vigent, això era d'esperar amb textos on l'autor parteix d'una lectura o d'una anècdota personal per fer una reflexió mordaç i divertida sobre algun aspecte cultural, social o polític, així com en els textos més curts que funcionen com a aforismes. 

SILENCI: "Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir". 

Però el que més crida l'atenció del llibre és com alguns textos han crescut amb el temps. Per exemple ÈTICA, on llegir frases com "la menor fallida del progrés ens abocaria a un regrés fulminant", tenint en compte l'actual situació política i econòmica mundial, obren el text a noves interpretacions i adquireix plena vigència.

Encara que gaudeisc dels textos fusterians i pense que la gran majoria de les seues reflexions estan de plena actualitat, he de reconeixer que Fuster, com a home del seu temps, cau de vegades en els prejudicis dels seus contemporanis. Com a lector del segle XXI em xoca molt les dues vegades que al llarg de l'entrada dedicada a SEXE utilitza "homosexualitat" i "pederàstia" com a sinònims, així que al menys en aquest aspecte sí que trobe que el text ha envellit malament. No obstant això, tinc la convicció de que Fuster és un autor que cal (re)llegir i recomanar, tot i el perill que com ell mateix afirma: "Cada convicció que adquiriu és un prejudici més que acumuleu".

[Actualització: Mesos després d'escriure aquesta entrada he trobat una reflexió semblant a la meua al llibre de Joan Garí L'unica passió noble: converses amb madame Mähler-Besse sobre els valencians i el seu país]